Xerrada- col·loqui amb Soro III a la UCV

Antoni Vidal

El pilotari Soro III oferia una entrevista als alumnes de la Universitat Catòlica de València, com a complement de la seua formació en una aposta de la mateixa Universitat per donar difusió i importància a un esport que portem en l’ADN els valencians, i que s’integra dins de l’assignatura de Jocs i Esports Autòctons.

Altres pilotaris destacats com Genovès II i Fageca, també han participat en aquestes xerrades de pilota que tracten d’acostar de primera mà l’actualitat, l’estima i la dedicació a aquest esport com ho fan aquestes primeres figures.

SoroIII1

Soro III, un pilotari respectuós i cordial tan dins com fóra del terreny de joc.

La seva història representa el típic model de pilotari: des de ben menut ja anava al trinquet de Massamagrell que era gestionat per la seva família. Allà, als descansos de les partides baixava amb la seva pilota de badana a pegar unes pilotades i a gaudir d’un esport que més tard anava a formar part de la seva vida.

En 14 anys es va apuntar a l’escola de pilota i prompte va anar demostrant unes qualitats molt aptes per a triomfar en un món que els seus coneixien a la perfecció. El seu estil de joc és molt característic i és que segons ell “és un jugador que guanya partides pel físic, té un joc avorrit, però desgasta al rival”. Unes paraules molt humils, però molt intel·ligents, perquè sap explotar allò que millor se li dóna.

Soro III amb el fris grec que li otorga la condició de número u de la pilota.   Foto de: Frediesport

Soro III amb el fris grec que li otorga la condició de número u de la pilota. Foto de: Frediesport

Parlem sobre la preparació d’un pilotari d’elit i ens conta que segueix un rigorós pla d’entrenament, basat en el que ha aprés al llarg de la seva vida amb els preparadors. Les hores dedicades han fet que a dia d’avui sàpiga què és el que li va millor, dissenyant plans a llarg termini.

Tot seguit li dediquem un apartat a les dones en el món de la pilota. La seva opinió està ben lluny de la que ha caracteritzat a aquest esport durant tota la seva història i ens diu que: “La dona hui està integrada en el món de la pilota, tenen les seves competicions i també van als trinquets. La figura d’Ana de Borbotó és la capdavantera de les dones. Abans les dones només anaven a les finals, en les altres partides era impensable”.

També parlem sobre les proteccions que ell utilitza per a les partides, la seva evolució i didàctica. Ens conta el seu ritual que segurament als entesos de la pilota ja coneixen i destaca que: “la importància d’arreglar-se la mà resideix en l’aprenentatge des de joves, que han d’aprendre com més aviat millor, ja que quan juguen amb pilotes dures els guants no els valdran i cal mecanitzar el procés per descobrir la protecció més eficient”.

Ara toca parlar un poc de política i fem una revisió a la situació actual de la pilota valenciana a la legislació. Ens diu que: “Si jo fora conseller posaria la pilota en tots els cursos. La base per introduir la pilota a l’escola és formar als mestres i professors en pilota valenciana. Als alumnes cal ensenyar-los primer a jugar a raspall, ja que és la modalitat més dinàmica i senzilla d’adaptar-se quan es comença a jugar, i poc a poc anar introduint les altres modalitats. Després hi ha que potenciar la pilota en els jocs escolars”.

També dediquem un apartat a analitzar les escoles de pilota i la seua opinió és bastant ferma, ja que “en l’actualitat les escoles són series, hi ha un monitor que sap de pilota, que fa dinàmiques molts interessants i això permet que les escoles funcionen. A més a més, es dóna un pes molt important a la part tècnica”, base que permetrà l’aparició de noves figures.

Fem un  bot i parlem sobre la tecnificació i ens fa saber que “Les escoles de tecnificació són escoles provincials que hi ha a Vila-Real, Alcasser, Orba i Petrer. En eixes escoles s’exigeix més nivell, es fan exercicis orientats al rendiment. I els que destaquen en les escoles van al CESPIVA on van els millors jugadors. El CESPIVA està en Moncada i la porten Álvaro i Fageca. Aquest centre prepara campionats i el bot dels joves al món professional”.

En aquest punt de l’entrevista ens interessa conèixer un tema de rabiosa actualitat: les ajudes de les institucions. Segons Soro III hi ha ajudes, però no són prou i també està mal repartit. S’ha gestionat d’una forma incorrecta, ja que la ciutat de la pilota ha costat una fortuna i el trinquet de Pelayo, què és una institució, encara està per reformar. S’ha de revisar el sistema que sustenta el món de la pilota amb l’únic objectiu de donar-li continuïtat.

A la televisió també li dediquem unes paraules i com diu Soro III: “és una llàstima el tancament de canal nou, perquè cobrien moltes partides i permetien donar difusió al nostre esport”.

Per últim, intentem dibuixar un panorama pel futur que implica adoptar una actitud optimista, on tots els organismes, pilotaris, trinqueters, formadors i aficionats intentem treballar amb una sola direcció, fet que permetrà que siga la pilota valenciana la beneficiada.

Com a futurs graduats i professionals en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, aquestes xerrades-col·loquis de pilota amb primeres figures ens ha permès conèixer i compartir coneixements i diferents punts de vista. Esperem, pel bé de la pilota, que ens haja servit per donar-nos un xicotet impuls per col·laborar amb la difusió i promoció de la pilota valenciana al nostre territori. Ara si, podem dir: “Va de bo”.

Etiquetas: ,

Leave a Comment