Inici d’un tapís preciós: AMESTI
Romana Martínez Martínez
Departamento de Didáctica de la Lengua y la Literatura.
Universidad Católica de Valencia:
“Todos soltamos un fío, como os vermes de seda.
Roemos e disputamos as follas de moreira, pero ese fío,
de se cruzar con outros, de se entrelazar,
pode facer un fermoso tecido, un pano inesquecible”
O lapiz do carpinteiro. Manuel Rivas, 1998
Per començar aquest text, precís serà fer-ho des del principi; vaja! … com tot. Amb aquest text m’agradarà compartir amb qui vulga llegir-lo una mena d’història que s’enclava aproximadament entre els cursos 1994-1995 i aquest curs actual. Sí, exactament un marge de 20 anys, molt de temps. A més a més, un marge temporal que pertany a dos segles diferents; veritablement, al meu parer té el seu què … que diguem en valencià.
Allà pel curs 94-95, iniciaven els estudis de magisteri xics i xiques amb molta il·lusió, amb moltes ganes, amb molta força. Ací i ara, afirme sense cap tipus de dubte, que la vocació d’aquell alumnat era i és inqüestionable. M’ho van demostrar en la relació docent que es va establir i m’ho reafirmen actualment pel que us compatisc. Açò ho manifeste de forma tan certa perquè fa poc temps, concretament els dies 5 i 6 de setembre d’aquest curs, vaig tindre l’honor de retrobar part d’aquest alumnat i també de promocions posteriors, ja mestres amb molta més il·lusió, moltes més ganes i molta més força que en aquells anys que començaven el camí per aquest món tan apassionant que és la docència.
Una mica més endavant indique amb detall el motiu del retrobament, però, abans de continuar, he d’explicar la raó per la qual he utilitzat la cita d’inici escrita en la llengua originària: el gallec. Trobe que no té dificultats per ser entesa, però, per si de cas, el que ve a dir és que tothom llancem un fil com els cucs de seda; que roseguem i ens disputem les fulles de morera, però, aqueix fil, si s’entrecreua amb d’altres, si s’entrellaça, pot fer un tapís preciós, una tela inoblidable. Són ben significatives les paraules de Manuel Rivas i li adeqüen com anell al dit al fet del retrobament que passe, ara sí, a contar-vos.
Ha començat a funcionar un col·lectiu de professionals de l’educació anomenat: Amesti educació. Associació de Mestres. Grup de treball per la Infància. Aqueix col·lectiu està integrat, en gran mesura, per aquell alumnat de les darreries del segle passat, actualment mestres en exercici amb una llarga i consolidada experiència. Els dies 5 i 6 de setembre organitzaren les Primeres Jornades d’Educació Infantil 0-6 anys: “De 0 a 6 raons i emocions per enriquir la pràctica a l’Educació Infantil”. El títol de la trobada, no sé si estareu d’acord amb mi, és ben significatiu …
L’espai previst per a aquest text és certament insuficient per traslladar-vos les màgiques vibracions que durant les hores invertides, compartides, gaudides els dies esmentats, vàrem viure totes les persones que assistírem. Si haguera de concentrar totes les sensacions viscudes en una sola idea, aquesta seria ESTIMA. Sí, estima a la professió; estima a la infància; estima al treball; estima a l’esforç … A més AMESTI és una paraula que conté com un joc lingüístic dins d’ella; observeu: AM ESTI es converteix en ESTI MA … ESTIMA … què no ho veieu ? …
Bo, doncs, aquest va ser l’inici d’un tapís preciós: Amesti educació. Associació de Mestres. Grup de treball per la Infància. Ací teniu tots el mitjans de contacte. Saber de la iniciativa i veure de participar d’ella, en la mesura que pugueu i tingueu possibilitats, sense dubte us resultarà molt satisfactori.
“Educar no és afegir, és ajudar a descobrir amb estima.
És tindre el compromís de garantir el desenvolupament integral
i harmònic dels infants, d’ensenyar nous camins per construir
un present i un futur d’èxit , benestar i millora social”
AMESTI EDUCACIÓ
